Versió de "M'aclame a tu" d'Ovidi Montllor.

Versió de  La Brigada del "M'aclame a tu" d'Ovidi Montllor, amb lletra de Vicent Andrés Estellés, en homenatge al cantautor d'Alcoi. 
Ovidi Montllor i Mengual va nàixer a Alcoi (Alacant), el 4 de febrer de 1942 i va morir a Barcelona, el 10 de març de 1995 a conseqüència d'un càncer. Va ser un cantautor en llengua valenciana que va formar part del moviment de la Nova Cançó. Va militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment en el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), fins a la seua mort. 

"Quan em muira, segur que a València tornen a acordar-se de mi". Ho va dir Ovidi Montllor en una entrevista l'any 1993 amb el periodista de La Vanguardia Salvador Enguix, dos anys abans de morir. A València hi ha molta gent que pensa que Ovidi Montllor "va humiliar la llengua dels valencians" en dir que parlava en català a la manera de València.i per açò no ha sigut mai profeta en la seua terra. Però crec que és de justícia que se li reconega el que va representar per a la cultura i el que el sentia és un assumpte personal seu, no cal llevar-li el merite de ser un gran artista de la cançó. Naturalment jo no estic d'acord amb ell, però el fet de pensar ací estava dins de la seua llibertat.

OVIDI MONTLLOR M'aclame a tu TVE


M'aclame a tu

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

Visitando la Torre Miramar "Valencia".