Ortografia i pronunciació «L'alfabet».

La principal expresió de qualsevol llengua viva és la seua manifestació. El vessat oral de les llengües es caracteritza per la seua versalitat i espontaneïtat. El codi oral, efectivament és tota una sèrie d’alternatives que estan en funció de com, quan, on, amb qui i qui realitza l’acte de parla. I així, la llengua oral presenta diversos nivell, d’ús, varietats socials i registres. 
 La llengua escrita, per contra, disposa d’un ventall de possibilitats molt més restringit: no pot omplir les función que li són encomanades a la llengua oral i, en definitiva es veu sotmesa a una sèrie de condicionament que li resten versalitat i naturalitat. En escriure utiletzem amb lletres, també anomenades grafies. 
No totes les llengües, utiletzen exactament les mateixes grafies, sinó que fins i tot, en el cas de llengües molt emparentades poden haver-hi certes diferències a l’hora d’establir les grafies emprades per cada llengua en concret. Al conjut de totes les grafies/lletres d’una llengua se l’anomena afabet o abecedari. Lògicament no hi figuren ni les lletres modificades (ç, à, è, í, ï, ò, ó, ú, ü), ni els disgraf. L’alfabet valencià consta de 26 lletres, a més de la les lletres modificades, la ç és una variant de la c normal i, com a tal, en el diccionari es buscarà dins de la lletra c. 

L'alfabet: 
Min.
Maj.
Nom
Exemples
a
A
la a
b
B
la be (alta)
barca
c
C
la ce
cadira, ceba
ç
Ç
la ce trencada
força, lluç
d
D
la de
darrere
e
E
la e
ple, mel
f
F
la efe
família
g
G
la ge
gos, gelat
h
H
la hac
herba, ehem, hawaià
i
I
la i (llatina)
dissabte, aire, iot
j
J
la jota
jove
k
K
la ca
karate
l
L
la ele
laberint
m
M
la eme
màquina
n
N
la ene
niu
o
O
la o
redó, allò
p
P
la pe
pésol
q
Q
la cu
quedar
r
R
la erre
racó, cara
s
S
la esse
sabó, posar
t
T
la te
tisores
u
U
la u
lluna
v
V
la ve (baixa)
vindre
w
W
la ve doble
Wagner
x
X
la ics
panxa, xic, Xàtiva, caixa, taxi
y
Y
la i grega
Nova York, canya
z
Z
la zeta
zona
 

Observacions sobre les grafies que es pronuncien d’una manera diferent que en castellà (però igual que en moltes altres llengües)
  • c. (ceba) Davant de e, i, es pronuncia com la s castellana.
  • ç. (força, lluç, feliçment) Es pronuncia com la s castellana. S’escriu davant de a, o, u, i en final de síl·laba.
  • e oberta. (mel) S’ha d’obrir més la boca que quan es pronuncia una e en castellà. És la mateixa vocal que apareix en la paraula anglesa any o en la francesa crème.
  • g. (gelat) Davant de e, i, la g es pronuncia amb un so idèntic a l’anglés judge , el francés jaune o l’italià giovane.
  • j. (jove) Sempre es pronuncia amb el so que té la g davant de e, i.
  • o oberta. (allò) S’ha d’obrir més la boca que quan es pronuncia una o en castellà. És la mateixa vocal que apareix en la paraula anglesa point o la francesa note.
  • la s sonora. (posar) Quan en valencià una s va sola entre vocals, té una realització sonora, semblant a la s castellana de rasgo o la francesa poison.
  • v. (vindre) El valencià estàndard pronuncia esta lletra com a labiodental, és a dir, les dents superiors es col·loquen en contacte amb el llavi inferior, tal com també es pronuncia en francés, anglés o italià. De tota manera, la pronúncia com a b, tal com fa el castellà, està molt estesa en el valencià informal d’algunes zones.
  • x. Esta lletra pot representar tres sons diferents:
1.      (panxa, xic) Darrere d’una consonant (sempre) i al principi de paraula (la major part de vegades), es pronuncia com la ch castellana.
2.      (Xàtiva, caixa) Darrere d’una i, i algunes vegades al principi de paraula (sobretot en alguns noms de llocs), es llegirà com la ch francesa o el grup anglés sh.
3.      (taxi) En algunes paraules també es llig [ks].
  • y. (Nova York, canya) Esta lletra, com la k o la w, només apareix en paraules procedents d’altres llengües. I també la trobem formant part del dígraf ny, amb el qual es representa el so que en castellà s’escriu amb la lletra modificada ñ.
  • z. (zona) Sempre es realitza com una s sonora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

Visitando la Torre Miramar "Valencia".