Ves al contingut principal

El secret de l'alquimista, de Francesc Gilaber.

L’autor Francesc Gilaber 'i Muñoz. Vaig néixer a Alcoi el 1976, una ciutat envoltada de muntanyes,entre el parc natural de la Font Roja i el de Serra de Mariola. Des de ben menut, em va atraure l’escriptura, i vaig començar a inventar històries d’aventures, intriga i misteri, protagonitzades per pirates, exploradors, detectius. Llibre: El secret de l'alquimista L'editorial es Bromera que se en contra a (Alzira).


Al principi en el pròleg; l'autor ens conta, que durant un viatge per la Toscana italiana en una llibreria molt antiga, es va trobar per casualitat, la traducció d’una història escrita per un valencià del segle XV que va narrar una curiosa aventura de la seua joventut, el secret de les transformacions i com va influir tot allò en la seua vida. El llibre tracta del cavaller Ventalluny que arriba malferit a les portes de la casa de Jordi en cerca d'ajuda. L'atracció que el jove llaurador sent per aquest personatge misteriós canviarà la seua vida. Convertit en el seu escuder, la primera missió que haurà d'afrontar consisteix a protegir el medalló secret del Sol i la Lluna, que conté la clau del més gran dels secrets. Aquesta custòdia el portarà, en una aventura i perills, des de la mítica València del segle xv fins a Nàpols i Alexandria, ocult en un vaixell del rei Alfons el Magnànim.
A València va conèixer a Amet, que li acompanyarà al llarg de l'aventura. També va conèixer a "Assis al Cabab" que li donarà ajuda i protecció, serà quin l'explique la clau de l'Atanor i el secret que amaga el medalló. És la clau per a trobar uns papirs a on es troben escrits la fórmula de la transformació.
Este llibre amaga altres secrets, i per a descobrir-los cal llegir-lo. L’autor ha volgut fer un treball el més comprensible possible per a un lector del nostre segle, i que com no tenia títol el manuscrit, l’ha pres “El secret de l’alquimista”. L’obra es desenvolupa al segle XV. Quan València coneix el seu “segle d’or”. Des del punt de vista econòmic, es converteix en el centre comercial més important de la Corona d’Aragó i uns dels principals ports de la Mediterrània. València tenía una societat plural, integrada per cristians, jueus i musulmans (mudèjars). 
Mi opinió:
El llibre és molt interessant, perquè al ser d’aventures és bastant entretingut. A mesura que vas llegint et vas involucrant més en com arribar a descobrir el misteri. Jordi en el camí es troba amb gent de tot tipus i algun fins a decideix ajudar-li, però ell solament vol prosseguir el seu camí per a aconseguir el seu objectiu. 
El llibre amaga molts secrets i per a descobrir-los cal llegir-ho...és un llibre que recomane.

Personatges: 
El cavaller Alexandre Guinart de Ventalluny: El dolent de esta història. 
Jordi: És el protagonista . 
Amet: Personatge que acompanyarà en totes les aventures a Jordi. 
L’oncle Joan Bernia: Arrendatari del más del Buc, un bon home, honrat, treballador, pacífic, bon cap de família. 
Tia Elionor i sis criatures: Formaven la família de Jordi i eren els millors germans del món. 
Assis-al-Calab: Era un home bru i polit, amb una constitució més pròpia d’un home de ciència, ja que era metge. 
Falconera: Mercenari i un tipus astut i sense escrúpols que pretenia vendre el secret al millor postor. Pontos de Maravant: Senyor de la nau l’Alzione, estava al servei de sa majestat Alfons el Magnànim i lluità contra els enemics de la Corona i de la Cristiandat. 
Escipió: Contramestre de l’Alzione. 
Sèpia: Un vell mariner. 
Jaume de Vilaragut: Cavaller natural de Barcelona, amic de Pontos de Maravant. 
Tronatesta: Savi germà de l’art, protegit pel mecenatge dels Corzo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Bueno, suelo hablar de grandes personajes valencianos, que son parte de la historia de mi pueblo "que ya han muerto". A partir de ahora también voy a hablar de los vivos, que también forman parte de un gran pueblo y allí donde se encuentran  representan…a todos los valencianos/as. 
Arturo Valls, ha nacido en mi barrio "Moteolivet"y al que tengo el placer de haber conocido personalmente “ya lo conocía de vista” pero nunca había hablado con él. Además de ser un gran actor y presentador, es una persona muy agradable "muy preocupado por la situación  actual del país".
Además, actualmente tiene un exitoso programa en televisión; Por otro lado, a sido elegido mejor presentador por "Ahora Caigo" en la 61ª edición de los Premios Ondas, decanos y más prestigiosos galardones de radio y televisión que se conceden en España. También ha sido elegido por la cadena Media Markt, para ser la imagen  de su nueva campaña para estas Navidades, que ya se está emiti…

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

El Siglo de Oro de las Letras Valencianas, abarca prácticamente todo el siglo XV y fue la época de máximo esplendor de la Lengua Valenciana escrita. Durante este siglo, se dieron autores tan reconocidos como Jordi de Sant Jordi, Ausias March, Joanot Martorell, Joan Roiç de Corella, Jaume Roig o Sor Isabel de Villena. Ausias March Ripoll nació a finales de 1397,aunque no se se sabe con seguridad si nació en Beniarjó (pueblo cercano a Gandía) o en la misma en Gandia,sus padres Pere March y Leonor Ripoll (hija del señor de Massalaves) casados en junio de 1395, ostentaban el cargo de Procurador General de las posesiones del Duque de Gandia.

Fue Señor de Beniarjó, Pardines y Vernissa, y halconero mayor del rey de la Corona de Aragón (Alfonso V el Magnánimo) fue armado caballero en 1419. Participó en la expedición de Alfonso V a Córcega y Cerdeña, y en otras expediciones contra los piratas del Mediterráneo. En 1425 se retiró a sus posesiones valencianas, instalándose en Gandía en 1428.…

Visitando la Torre Miramar "Valencia".

La Torre Miramar  se construyó a la entrada de Valencia por la V-21, Esta torre forma parte de la zona ornamental del túnel que debe facilitar la entrada a Valencia por la avenida de Cataluña. Las fuentes, tres, que son las más grandes de la ciudad y minimizan el consumo de agua. Sólo el estanque central mueve un caudal de 40.000 litros, más que la del Palacio de Congresos o la de la Dama Ibérica.
En verano a 35 grados fui a subir al mirador para hacer unas fotos y me encuentro que el ascensor esta averiado, la chica que estaba encargada del mirador me dijo que eran unas escaleras muy cómodas de subir, hay que ser un atrevido para subir a pie los 42 metros de altura desde la calle hasta la torre Miramar sobre todo por el bochorno y calor en pleno verano que hacía.  Suelo pasear por la zona de las universidades donde se encuentra la torre,  y de momento al día de hoy "Noviembre 2011"sigue averiado el  ascensor y el mirador está cerrado.
Las obras incluyendo al túnel de…