Entrades

Socarrat.

Quan la meua mare feia paella sempre li deia el mateix “rasca, rasca… i posam el socarrat. Al final el repartia entre el meu germà i jo. Bé, la veritat és que a tots els valencians ens encanta el socarraet”.  Però també socarrats se'l coneix als habitants natural de Xàtiva, Cocentaina, Vila-real i Culla. Per quan Felip V de Borbó: que se li coneix com el rei de la infàmia a Xàtiva. I té un quadre de cap per avall del primer rei Borbó que  recorda que va ordenar incendiar la ciutat per la seua resistència durant la Guerra de Successió i va massacrar a la població. 
Altres significats de socarrat -ada  1. m. GASTR. Porció inferior de l'arròs de la paella o del perol, una miqueta cremat però mengívol. 2. adj. Cremat superficialment.  3. adj. Enfadat, enutjat.  4. m. CERÀM. Rajola de fang amb dibuixos que s'usava per a cobrir l'espai entre les bigues del sostre i actualment s'usa com a objecte decoratiu.  5. m. i f. [col·loq.] En els pobles dels voltants, natural o hab…

En defensa de la llengua dels valencians.

Tots formem part d’una família, d'un país i d'una època. Ni la sang, ni la terra, ni el temps nostre el podem escollir: els trobem. La nostra relació amb la terra no és de causa a efecte sinó de causa i reacció. Se li pot dir efecte Bumerang, llei de causa-reacció o principi d'acció reacció, però no t'oblides açò. Gens passa perquè sí. I gens del que passa ha de quedar sense conseqüències. El patriotisme com tots els sentiments, necessita el conreu.  El ser humà no avança fins que l'home posa arrels en la terra cultivada.        Tinc clar, que la personalitat d'un poble i d'un país. La definix la conjunció de factors geogràfics, històrics, econòmics i culturals. L'expressió més sensible del particularisme d'una col·lectivitat, i de la seua personalitat diferenciada per la llengua pròpia. I som nosaltres els transmissors i receptors de la nostra cultura. La llengua autòctona és un fet històric-cultural que cada poble ha elaborat per al …

Fresa en valencià es ¿fraula o maduixa?.

Imatge
Fresa en Valencià es FRAULA i no maduixa. 
Fraula [fɾáwla]  f. BOT./AGR. Fruit comestible de la fraulera, globular i de color roig, que és molt aromàtic i té un sabor agredolç. Fraules amb nata.  Maduixa [maðújʃa] f. BOT./AGR. Fruit comestible de la maduixera, globular i de color roig, que és molt aromàtic i té un sabor agredolç. 
Ara encara hi ha qui es pregunta si la fresa en castellà és fraula o maduixa en valencià. He de dir que els valencians hem de fer una bona reflexió sobre les paraules tradicionalment valencianes que estem perdent en favor d'altres que són catalanes. A més, a poc a poc i gràcies a l’Acadèmia de l'AVL es van introduint en la nostra llengua materna, amb la intenció d’eliminar les paraules del nostre vocabulari i canviar-les per les catalanes. Està clar, que cada vegada serà menys la llegua dels valencians i  més la dels catalans i si no tenim cuidat i lluitem per la nostra llengua, d'ací no res el valencià serà història i es dirà català com passa a…

In Articulo Mortis "Víctor Mansanet".

Imatge
Esta es la primera novel·la que escriu Víctor Mansanet i Boïgues. Nascut a Simat de la Valldigna (La Safor), pertany a la generació dels poetes valencians de “L'Espai dels Vers Jove”. Ha escrit contes per a adults i col·labora com a periodista a distints mitjans informatius (El Temps”, “Papers”, etc.).  També va ser regidor d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), i va ser elegit el 13 de juny de 2015, alcalde de Simat de la Valldigna, amb el suport dels partits d’esquerres de la nova corporació local (Compromís, PSOE, Per Simat Esquerra i EU). 

                                                                                                      Resum:
La bruta realitat d'una urbs nocturna és mostrada pel detectiu Badal, al qual se li encarrega que busque el rastre d'un cadàver. La indagació, portarà el nostre personatge al descobriment d'una xarxa criminal que actua a València i què algunes persones disfressades d'alts dignataris s'hi veuen involucra…

Falta de Llibertat d'expressió en el regidor de Mobilitat Giuseppe Grezzi.

Imatge
La llibertat d'expressió és la lliure expressió d'opinions que es presenten en societats demòcrates. La falta de llibertat d'expressió, per contra, es presenta en polítiques totalitàries o dictadures militars. Sota este dret, es prohibeix la supressió o persecució de diferents punts de vista o enfocaments en els diferents mitjans de comunicació.                                      El regidor es passa el semàfor en roig. Foto del llevant-emv.

Doncs el senyor regidor Giuseppe Grezzi m'ha bloquejat en Twitter perquè no li ha agradat la meua critica al seu treball.
El meu Tweet:El que està passant a València és el gran problema que tenim amb els ciclistes que no respecten gens i l'Ajuntament no fa res, exemples...més o menys.  I vaig posar quatre fotografies de ciclistes saltant-se semàfors i circulant per les voreres i esta és la resposta d'un italià que no sap el que és la llibertar d'expressió d'un ciutadà de València que paga el seu sou.
No puedes segui…

Foto denuncia «València en bici».

Imatge
La Regidoria de Mobilitat s'encarrega de tots aquells aspectes relatius a la mobilitat de les persones i dels vehicles dins del terme municipal. Aspectes tals com el transport públic de persones, distribució de mercaderies, circulació amb bicicleta (mobilitat sostenible), aparcaments, seguretat viària, etc.
      Qui es Giuseppe Grezzi, va nàixer a Itàlia, i és regidor de mobilitat, actualment pertany als Verds Equo, un dels partits que formen Compromís. Nascut a Vico Equense, va estudiar a Salerno i ha viscut a Nova York i Bolonya. I per a la nostra desgracia en 2000, es traslladà a la Ciutat de València, on residix des d'aleshores. Podíem dir que amb ell arribà l’escàndol.
Giuseppe Grezzi "Grezzi té la idea que el carrer és seu i a més l'amo del trànsit i per açò creu que li dóna immunitat per a infringir la llei". És un mal exemple per a vianants, conductors, ciclistes i ciutadans en general. El mateix Giuseppe Grezzi es va gravar parlant amb el mòbil mentre ci…

Diferència entre Penjar i colgar.

Continue diferenciant paraules que no tenim clar el seu significat i que confonen molt, com poden ser colgar i penjar.Sempre he cregut que colgar era una paraula castellana i per tant el correcte era dir penjar "error". Colgar està admesa per l'Acadèmia de la Llengua, encara que té un significat diferent que en castellà. És molt important diferenciar cadascuna d'estes paraules a l'hora de parlar sobretot quan ens presentem a l'examen de valencià.
colgar [kolɣáɾ] (colga [kólɣa]) 1. v. tr.Posar davall de terra. Colgar un cadàver. 2. v. tr.Cobrir completament o quasi completament (alguna cosa), amuntonant coses damunt.La lava del volcà va colgar el poble. 3. v. tr. AGR.Amuntonar terra (sobre certes hortalisses), perquè es facen blanques i tendres. 4. v. pron.Gitar-se. 5. v. pron.Pondre's, el sol.
penjar [penʤáɾ] (penja [pénʤa]) 1. v. tr. i intr.Fer aguantar (una cosa) per la part superior de manera que no descanse en la part inferior. Penjar la jaqueta en u…

La Comunitat Valenciana fa 350.000 anys.

Imatge
Es té proves per les restes i pintures rupestres trobades en l'actual territori de la Comunitat Valenciana (Espanya) que els primers pobladors van aparèixer  fa uns 350.000 anys abans de Crist. I fa 2.500 anys van aparèixer altres pobles colonitzadors o conqueridors (grecs, fenicis i cartaginesos).
En el 350.000 a. C. es documenta la presència dels primers pobladors en la Cova de Bolomor. Sobre el 50.000 a. C. els neandertals van ocupar la regió, portant una vida completament nòmada. No obstant açò, el coneixement d'aquella època és precari, a pesar d l'activitat desplegada pels investigadors de la nostra història; hui, a part de situar els llocs on van viure els nostres avantpassat, donar una llista dels animals amb els quals convivia, descriure la indústria que van desenvolupar, i per comparació amb altres zones ben estudiades conjecturar el clima,poc mes es pot dir. Actualment, i a causa de la destrucció total de la sedimentació en la Cova de la Petxina (Bellús), destr…

Ser Valencià i catalanista és el més estúpid que podem trobar.

Imatge
Per a començar, el catalanisme o  pancatalanisme és una ideologia política que defensa el caràcter de nació del conjunt dels territoris on es parla català “entre cometes”: Catalunya; el País Valencià; les Illes Balears; la que denominen Franja de Ponent d'Aragó; el Rosselló, Conflent i la Cerdanya francesa, als quals denominen Catalunya del Nord; Andorra i la ciutat de L'Alguer, en l'illa italiana de Sardenya. I el que volen, és la constitució d'un Estat independent amb este conjunt de territoris, amb el nom de Països Catalans.
Per contra,  els valencianistes i nacionalistes valencians defensem la nostra història, cultura i llengua pròpia amb les Normes del Puig o Normes de la Real Acadèmia. Són unes normes ortogràfiques elaborades en 1979 per la secció de Llengua i Literatura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a el valencià, entenent este com una llengua independent del català. Encara que lingüísticament siguen molt semblants, el valencià ve de la llengua…

Bon Nadal, bones festes i feliç any 2018.

Imatge
Pastorets i pastoretes, nadala típica valenciana- de Al Tall